La sostenibilitat: els 4 eixos contextuals
L’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible, aprovada el 2015 per tots els Estats Membres de les Nacions Unides, és una declaració d’intencions que va marcar l’inici d’un canvi de tendència universal cap l’equilibri entre el creixement econòmic, la cura del medi ambient i el benestar social. Aquest pla mestre, estableix 17 objectius interrelacionats entre ells, a acomplir en 15 anys. S’hi inclou des de l’eliminació de la pobresa fins a la defensa del medi ambient, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere o el disseny de noves ciutats.
Planeta
Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings.
Societat
Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings.
Desenvolupament
Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings.
Agenda 2030
Un d’aquests objectius, concretament el 13, es proposava adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes. Així doncs, només dos mesos després de l’aprovació de l’Agenda 2030, es va adoptar l’Acord de París, un tractat internacional sobre el canvi climàtic, jurídicament vinculant. El seu objectiu principal era reforçar la resposta global a l’amenaça del canvi climàtic, mantenint una pujada de temperatura global aquest segle molt per sota dels 2°C dels nivells preindustrials, i continuar els esforços per limitar l’augment de temperatura a l’1,5°C.
%
A reduir cada any
Canvi climàtic
%
A reduir cada any
Tot i les ambicioses intencions de ambdues iniciatives, l’informe d’avaluació de l’estat dels ODS elaborat per l’ONU el 2019, destacava que tot i que s’havia progressat, el ritme era més let del desitjat. L’informe destaca que l’àrea que requereix mesures més urgents és el canvi climàtic. Per limitar l’escalfament global a 1,5⁰C calen transicions ràpides i de gran abast en els sectors de l’energia, l’ús del sòl, la infraestructura urbana i els sistemes industrials, que permetin reduir les emissions globals un 7,6% cada any, o un 2,7% per limitar l’escalfament per sota els 2⁰C.
Pacte Verd Europeu
Com a part de l’estratègia de la Comissió Europea per aplicar l’Agenda 2030, a finals del 2019, es va presentar el Pacte Verd Europeu (The European Green Deal) un full de ruta per dotar a la Unió Europea d’una economia sostenible, convertint en Europa, en el moment de presentació del document, en el primer continent climàticament neutre l’any 2050. El pla incloïa una cinquantena d’accions concretes per iniciar una economia neta i circular, reduir la contaminació i les emissions i protegir la biodiversitat. Per exemple, el Pacte Verd Europeu preveia la creació de la Llei Europea del Clima, amb l’ambiciós objectiu de reduir les emissions un 60% de cara el 2030, i aconseguir la neutralitat climàtica d’Europa el 2050, que es converteix en un requisit legal i vinculant per tots els Estats Membres.
CO2
La crisi social i econòmica causada per la COVID-19, per una banda, va frenar les emissions de CO2, en el cas de les associades a l’energia, van disminuir un 5,8% a nivell global, la disminució anual més gran des de la Segona Guerra Mundial. Però per l’altra, tal com constata l’informe sobre l’evolució de l’Agenda 2030 de 2020, també ha exposat i incrementat les desigualtats i injustícies ja existents. És per això que l’UE va aprovar un instrument temporal per impulsar la recuperació d’aquesta crisi, el NextGenerationEU. Aquest pla de recuperació compta amb 750.000 milions d’euros per crear una Europa més verda, més digital i més resilient. L’element central del NextGenerationEU és el Mecanisme Europeu de Recuperació i Resiliencia a aquest s’hi destina el 89% del pressupost, que es repartirà entre préstecs i subvencions disponibles per finançar les reformes i inversions dels països membres. La resta de pressupost es reparteix entre REACT-UE, Horitzó Europa, InvestEU, Desenvolupament Rural, Fons de Transició Justa (FTJ) i RescEU.
Marc d’actuació de l’FCRI
La Fundació Catalana per la Recerca (FCRI) i la Innovació dissemina la recerca entre la societat per fomentar la cultura científica i les vocacions cientificotècniques. En aquest sentit, manté un compromís ferm amb la sostenibilitat en l’orientació i desenvolupament de les seves activitats. L’FCRI, des de la seva creació, ha realitzat un tractament transversal de la sostenibilitat, incorporant el concepte i objectius de desenvolupament sostenible als continguts i enfocaments de les seves activitats. Tot i això, dins del context presentat anteriorment i els preocupants resultats que posa de relleu l’informe de l’evolució dels ODS del 2019, aquesta entitat s’ha proposat, des del seu modest marc d’actuació, contribuir en la millora dels indicadors que volen permetre l’assoliment dels objectius. La creació d’aquesta pàgina web vol, per una banda informar de l’actualitat relacionada amb els diferents ODS, l’Acord de París, el Pacte Verd Europeu i el NextGenerationEU. Per l’altra, compartir estudis, informes i anàlisis d’elaboració pròpia sobre l’estat d’aquests indicadors, però també posar de relleu projectes que han treballat de maner transversal o treballen de manera específica el desenvolupament sostenible.
